dissabte, 15 d’octubre del 2016

Mestissatges

(1) Àngel Guimerà.

Per les venes d'Àngel Guimerà discorria sang catalana i canària, per part de pare i mare, respectivament. Si del que es tracta és de parlar allò que posa en relació les Canàries i Catalunya, què millor que començar parlant del gran dramaturg?

Àngel Guimerà i Jorge va néixer el 6 de maig de 1845 al carrer Canales (rebatejat posteriorment com "Ángel Guimerá") de Santa Cruz de Tenerife. Quatre dies després fou batejat a la parròquia de la Concepción. Foren els seus pares Agustí Guimerà i Fonts i Margarita Jorge Castellano. Viuria pocs anys a l'arxipèlag ja que el 1853, encara nen, aniria a viure a Barcelona primer i al Vendrell, d'on procedia la família paterna, després. 

(2) Guimerà als 8 anys, quan marxà a Catalunya.
L'establiment dels Guimerà a les Canàries es produí a inicis del segle XIX, quan Agustí Guimerà i Ramon, oncle-avi del dramaturg, decidí abandonar Cal Ximet, la casa pairal vendrellenca, i fer-se mariner amb la intenció d'arribar a Amèrica. Problemes logístics amb el vaixell el retingueren a Santa Cruz de Tenerife on acabaria arrelant-hi. El seu nebot, que també es deia Agustí i que seria el pare de l'escriptor, arribaria a Tenerife el 1826, on coneixeria Margarita Jorge, de família vinculada al comerç. Josep Miracle, biògraf de referència de l'escriptor, va revelar després d'una conscienciosa investigació, que els pares de Guimerà no van regularitzar el seu matrimoni fins arribar al Vendrell. L'escriptor es va esforçar tota la seva vida en amagar aquesta condició de fill natural, tot i que a la seva obra en trobem rastres a través mitjançant diferents personatges.

(3) Teatre Guimerá, a Santa Cruz, conegut popularment com "La bombonera".

La trajectòria personal, literària i política d'Àngel Guimerà transcorregué a Catalunya, tot i que mai no abandonà la vinculació sentimental amb la seva illa natal. A la seva obra trobem referències a les seves platges ("salnitroses, negres i brillants"),  la Candelaria, el Teide, la lluita canària o l'accent de la seva mare, tal com reporta Miracle.

Una altra condició personal de Guimerà, el fet de participar de dues cultures diferents i de ser producte, en certa manera, d'un mestissatge, es reflecteix a la seva obra com a escriptor. Així ho creu Xavier Fàbregues, un altre dels seus biògrafs, per a qui el tema de l'inadaptat o diferent és recurrent en les obres de Guimerà.

(4) Monument a Santa Cruz de Tenerife.
De tota manera, Santa Cruz de Tenerife no ha oblidat en cap cas un dels seus fills il·lustres. Just després de la seva mort, el principal teatre de la ciutat i el carrer on és situat foren rebatejats com a "Ángel Guimerá" i posteriorment s'hi erigí una estàtua, còpia de la que es troba a la plaça del Pi de Barcelona, obra de l'escultor Codina.


[Imatges: www.escriptors.cat (1 i 2), www.santacruzmas.com (3), www.minube.com (4)]


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada