Set illes (o vuit)

(1) L'arxipèlag, des de l'espai. Sembla que navegui per l'oceà.

Un país, a banda de la seva gent, és el seu territori. El de les Canàries ha determinat de forma evident el seu passat i el seu present. Situat a 940 quilòmetres del continent europeu, l'arxipèlag canari és format per set illes, amb més diferències de tot ordre entre elles de les que suposa el peninsular de cultura mitjana. De fet no són set sinó vuit perquè cal incloure la petita illa, poblada per 721 persones, de La Graciosa. Ja que parlem d'una vuitena illa, no estarà de més recordar la llegenda de la de San Borondón, que apareix i desapareix misteriosament, com si es tractés del monstre del llac Ness.

Aquesta multiplicitat i diversitat d'illes i aquest allunyament respecte a la resta de l'estat i del continent de referència cultural, Europa, està en la base dels plets territorials, tres com a mínim, que han condicionat i condicionen la vida social i política dels canaris. 

(2) Vista de Las Palmas de Gran Canària, el municipi més poblat de l'arxipèlag.

La lluita per l'hegemonia entre les illes occidentals i les illes orientals es va intentar solucionar de forma salomònica el 1927 amb la creació de la província de Las Palmas. Fins llavors només existia la de Canàries, amb capital a Santa Cruz de Tenerife. La rivalitat entre aquesta i Las Palmas de Gran Canaria, i de retruc les seves illes respectives, Tenerife i Gran Canària, continua a tots els nivells, des del més alt (la seu del govern autonòmic s'alterna a cada legislatura) fins al més anecdòtic (canariones contra chicharreros), situació que condueix a resultats a vegades estèrils. Com a exemple, va impossibilitar la fusió de les dues caixes d'estalvis, enfrontades per qüestions tan determinants com quina seria la seu de l'entitat resultant. Ja no cal que es barallin perquè han acabat essent Barcelona i Madrid, seus dels dos bancs absorbents.

L'enfrontament insular també es dóna entre les dues illes grans i les cinc menors (Lanzarote, Fuerteventura, El Hierro, La Gomera i La Palma). Queixoses aquestes d'estar relegades quan no oblidades per les primeres, van aconseguir del govern central la creació (1912) dels denominats Cabildos, organismes equivalents a les diputacions peninsulars.

(3) Manuel Velázquez Cabrera (1863-1916), impulsor de la Llei de cabildos.

Per suposat, el plet territorial de més envergadura i el més interessant des d'una òptica catalana és el que confronta les Canàries amb la resta de l'estat espanyol, plet determinat tant per la llunyania com per l'existència de multitud de trets identitaris (etnològics, històrics, psicològics, lingüístics o folklòrics), i caracteritzat per una situació socio-econòmica clarament desfavorable per als interessos insulars. Tot plegat ha dut a l'existència d'un fort sentiment de pertinença  traduït en una variada gamma d'entitats socials i polítiques, des del regionalisme pactista fins a l'independentisme més radical.

(4) Manifestació a Telde contra el ministre Soria.

Encara una derivada de la peculiaritat territorial de les Canàries és el fet de trobar-se en un fus horari diferent respecte a la metròpoli ("una hora menys..."). Quan a la península s'avancen els primers sondeigs electorals a les vuit del vespre, a les Canàries encara voten; quan la televisió retransmet les campanades de la Puerta del Sol, els illencs han d'esperar-se una hora per celebrar el canvi d'any; quan un viatger aterra a qualsevol dels aeroports canaris, ha de retrocedir una hora les manetes del rellotge. Sí, el territori determina molt.

[Imatges: campus.fundacionaquae.org (1), www.fotosaereasdecanarias.com (2), Viquipèdia (3) i nacioncanaria.blogspot.com.es (4)]