Toros tampoc

El Tribunal Constitucional espanyol ha decidit invalidar la llei catalana de protecció animal, pel que fa a les curses de braus, amb l'argument de que preval una suposat "patrimoni cultural" per sobre del benestar animal. Personalment, la meva posició respecte a aquesta polèmica qüestió és nítidament a favor d'abolir qualsevol espectacle on es mati, torturi o es causin maltractaments a tota mena d'éssers vius, i així ho he fet saber en altres fòrums, però el que interessa en aquest bloc és un aspecte més concret del tema.

(1) Els ponents del Tribunal, en plena "faena".

Efectivament, quan Catalunya va prohibir les curses de braus ja feia anys que una altra comunitat autònoma havia fet una cosa semblant, sense que la decisió aixequés cap polseguera política, ideològica, identitària o d'un altre signe. Aquesta comunitat era la canària, que el 30 d'abril de 1991 aprovava una llei similar en les seves intencions a la catalana. Abans hem posat "una cosa semblant" perquè els favorables a l'espectacle taurí sempre han sustentat, disparant tota l'artilleria jurídica de què són capaços, que aquesta llei illenca (la 8/1991) en realitat no prohibeix els toros. Argumenten que la llei és d'aplicació només a animals "domèstics" i els toros de lídia no ho són. Sense entrar en el terreny del dret, en que no som experts, aquests animals són domèstics, perquè no són salvatges i perquè "depenen de la mà de l'home per la seva subsistència" (art. 2): no són goril·les de la selva, per entendre'ns. L'art. 5.1, per la seva banda, prohibeix "la utilització d'animals en espectacles que comportin maltractament", més clar l'aigua.

(2) Plaça de toros de Santa Cruz de Tenerife.

Que la prohibició de toros a les Canàries no va originar cap polèmica, ni esgarips de cap mena (ni locals ni madrilenys) és un fet, tot al contrari que a Catalunya; curiosament, en ambdós casos el punt de vista diguem-ne identitari hi va tenir molt a veure. Encara que sempre hi ha hagut espectacles taurins en aquell arxipèlag (bé, des de la colonització castellana), és una tradició que mai no ha arrelat massa: és molt mesetària o Mediterrània, però gens atlàntica, per entendre'ns. Hi ha hagut les seves places (Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas, Tías...) i les seves figures (al bloc toreroscanarios.wordpress.com n'hi ha per donar i vendre) però tot i així no sembla que fos un esdeveniment que arrossegués multituds. Encara hi ha una raó ben prosaica perquè els toros es veiessin com un fenomen literalment llunyà. Calia importar els animals, per mar, des de la península (les condicions naturals de l'arxipèlag no ajuden a que hi hagi les pastures adequades), de manera que  arribaven marejats i sense la bravura que els afeccionats exigien. O això és el que s'explica.

(3) El torero grancanari Fabián Sosa, "El Sali".

[Imatges: (1) www.elpais.com; (2) www.manuelmoramorales.com; (3) toreroscanarios.wordpress.com]