Ja vam parlar en un anterior apunt de tres eclesiàstics relacionats
amb Catalunya que en el segle XIX, de forma successiva, ocuparen la
diòcesi de Canàries. Quan el primer dels quals, Bonaventura Codina,
arribà a les illes ho féu acompanyat d'Antoni Maria Claret, un clergue
que desenvoluparia posteriorment una atapeïda biografia religiosa i
política.
|
(1) Fotografia del Pare Claret. |
Nascut
a Sallent el 1807, de ben jove començà una intensa activitat missionera
per tot Catalunya, fins que la situació política (inicis de la Segona
Guerra Carlina, el 1848) la dificultà. Fou llavors quan es traslladà (a
petició del mateix Codina) a les Canàries, on prosseguií la seva labor
de predicació. Entre el 14 de març de 1848, quan desembarcà al Puerto de
la Luz de Las Palmas procedent de Cadis, i el 2 de maig de 1849 visità
Telde, Agüimes, Ingenio, Arucas, Gáldar, Guía, Moya, Firgas, Teror, San
Lorenzo, Tirajana, Tejeda i Santa Brígida (Gran Canària) i Teguise i
Arrecife (Lanzarote). Al seu pas per totes aquestes publicacions deixà,
segons s'explica, conversions, prodigis, profecies i llegendes, i ho féu sempre conservant un estil de vida d'allò més auster. Fou a
Agüimes (Gran Canària) on començà a ser conegut com El Padrito, renom
que denota la veneració i proximitat populars que concità. Diuen les
cròniques que la policia d'aquesta població va arribar a haver
d'intervenir per protegir de la multitud el nostre protagonista,
delerosa d'accedir-hi per escoltar-lo o confessar-se.
|
(2) Carrer d'Agüimes. A la dreta, façana des d'on predicava. |
Les
mateixes cròniques, de to hagiogràfic i per tant parcials i interessades, diuen que quan marxà de
retorn a la península, els seus feligresos canaris l'acomiadaran amb
llàgrimes i enyorament. Ell, al seu torn, correspongué a aquest
sentiment declarant que "aquests canaris m'han robat el cor...; no cesso mai de
donar gràcies a Déu per haver-me enviat a aquestes illes". No devia ser
cap exageració perquè el seu record es va perpetuar, fins al punt que el
1951 Pius XII el declarà patró de la diòcesi juntament amb la Verge del
Pino. L'any anterior el mateix papa l'havia canonitzat.
|
(3) Enrajolat al carrer General Bravo de Las Palmas. |
La
biografia posterior de Claret és d'allò més interessant, si bé sense
relació amb les Illes. Fundà la Congregació dels Missioners Fills de
l'Immaculat Cor de Maria (els Claretians, per entendre'ns), fou nomenat
arquebisbe i destinat a Cuba, on patiria un atemptat, i retornaria com a
confessor de la reina Isabel II, integrant-se a contracor en el que
Valle-Inclán popularitzà com a
corte de los milagros. Acompanyaria la reina a l'exili el 1868 i moriria a Fontfreda (Occitània) el 1870.
[Imatges: (1) infovaticana.com; (2) 12asambleabetica.blogspot.com; (3) foto de l'autor]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada