dissabte, 11 de març del 2017

Patrimoni mundial

Ahir es va decidir quina serà la candidata, en representació de l'estat espanyol, per figurar al Patrimoni Mundial de la UNESCO, i l'elegida fou el Risco Caído i els espais sagrats de muntanya de Gran Cànaria (el nostre Priorat, que també hi opta, haurà d'esperar uns mesos).

(1)

Descobert el 1996, el Risco Caído, situat a la Caldera de Tejeda de Gran Canària, és un almogaren ("temple" o "lloc de reunió" en la llengua dels guanxes) i constitueix un singular i excepcional complex arqueològic de caràcter religiós i astronòmic dels aborígens canaris. Risco Caído forma part del denominat espai sagrat de les muntanyes de Gran Canària (1), que alberga un conjunt de manifestacions i obres de caràcter arqueològic d'una cultura que evolucionà, en total aïllament fins l'arribada dels primers mariners del sud d'Europa els segles XIII i XIV. Hi destaquen, a més del Risco Caído, el complex arqueològic de la Sierra de Bentayga, la Mesa de Acusa i el Santuario de Risco Chapín.

Els assentaments troglodites de la Caldera de Tejeda constitueixen una mostra irrepetible d'hàbitats humans en cultures insulars, il·lustrant un nivell d'organització de l'espai i de gestió adaptativa dels recursos. La fusió dels escenaris naturals amb els assentaments de les coves rupestres crea un autèntic "paisatge cultural" que manté les seves connotacions simbòliques i cosmològiques.

(2)

Hem esmentat el caràcter astronòmic o cosmològic d'aquest paratge, i és que al Risco Caído es dona un fenomen ben curiós (2), que ens recorda Stonehenge o Montsegur i, a casa nostra, el campanar de la Prioral de Reus o el rosetó de la catedral de Palma: durant el solstici d'estiu, la llum del sol penetra a l'interior per una escletxa i recorre les parets decorades amb triangles tallats a la pedra. Hom ha especulat que això tingui una significació relacionada amb la fertilitat (en aquest sentit, els triangles i el raig de llum són poderosament simbòlics).

Si Risco Caído i els espais sagrats de muntanya de Gran Canària assoleixen ser inclosos (el juliol del 2018) a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, s'afegiran a altres béns culturals o naturals canaris que ja ho han aconseguit en anys anteriors: el parc nacional de Garajonay (3), a la Gomera (1986), San Cristóbal de La Laguna (1999), el parc nacional del Teide (2007) i el silbo gomero (2009), aquest en qualitat de patrimoni immaterial de la Humanitat.

(3)

[Informació extreta de riscocaido.grancanaria.com; imatges: (1) riscocaido.grancanaria.com, (2) www.laprovincia.es, (3) www.gobiernodecanarias.org]


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada